Carme Bonal

Escriure m'agrada. Des que vaig rebre el meu primer diari, un dels primers reis que recordo, he omplert quantitat de llibretes d'aquelles de tapa dura que porto sempre al fons de la bossa. Hi apunto reflexions que m'inspira alguna lectura, i t'asseguro que en els diaris hi culls sempre aquella idea que t'ha estat atormentant i allà ho trobes ben explicat. Enmig de l'article que mai té res a veure amb allò que et preocupa hi trobes aquella veritat que t'obre l'esperit, i et tranquil·litza: són les dues o tres ratlles màgiques.

Fa pocs dies em preocupava per la joventut, per la forma com el municipi encara les necessitats canviants dels joves i encara li estic donant voltes. Penso que s'haurien de concertar programes concrets i molt dirigits per venir a donar resposta a necessitats ludiques, esportives, formatives, laborals, sanitàries, necessitats magnificades cada dia més per la creixent immigració. Programes per trobar solucions a problemes mal o gens plantejats. Llavors vaig llegir en un magazine dominical les paraules d'una dona, Jane Goodall, que defensava un programa pràctic per preparar els infants des de la llar fins a la universitat, per ajudar-los a esser més conscients, per animar-los a actuar i per tornar-los l'esperança. Plantejava prioritzar valors fonamentals que han desaparegut dels currículums escolars, són

La confecció de la llista que m'acompanyarà a les eleccions és en aquests moments la tasca més delicada que m'ocupa puc dir les 24 hores del dia. És fantàstic l'energia que cal posar per convèncer a uns i unes per què s'integrin a l'equip i aportin tot l'entusiasme que ens cal en aquests moments.