Biografia
Alguns em coneixeu bé, d’altres potser no tant, i vull explicar aquí una mica de la meva vida.
Jo vaig néixer a Palafrugell al carrer Estret, a la casa dels avis Bastons, la que es va enderrocar per enllaçar els carrers Torres Jonama i Begur. Des de molt petita, l'avi Bastons, baster, matalasser i tapisser, i l'avi Bonal, pagès, taper i pescador, que tenia l'estanc a Mont-ras, varen ensenyar-me a estimar el meu poble. Un poble de treballadors de la indústria del suro que ben aviat va pujar al carro del turisme.
La meva família paterna es va interessar sempre per la política. El retrat de Castelar presidia el menjador. I, a l'avi li deien en “Neti”, perquè venerava a Cabrinetti. La família materna es decantava més per l’activitat artística. Els Bastons eren còmics, músics, cantants. Vaig anar a escola a les monges i també a cal mestre Planes.
Gràcies a l’entorn industrial el meu pare exportava suro i es va traslladar amb la família a Ginebra (Suïssa) quan jo tenia 10 anys. Allà vaig poder estudiar llengües modernes, francès, alemany, italià i anglès. Posteriorment vaig fer una immersió al català i al castellà a Barcelona a la Institució Cultural del CICF amb professors com, Espinàs, Triadú, Pi de la Serra, Kirchner, etc. Finalment vaig marxar a Anglaterra per perfeccionar l’anglès a Warwick.
En tornar a Barcelona vaig trobar feina de Bibliotecària mèdica i de traductora a la Fundació Puigvert, Institut d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigia Esperança Martí.
Quan em vaig casar vaig tornar a la vila i repartia la setmana entre Palafrugell i Barcelona (Castelldefels) amb la família. Vaig començar a negociar amb antiguitats. He tingut quatre fills, família nombrosa, doncs, la Marina, en Daniel, la Caterina i l'Àgata. Ara ja tinc una néta, la Rita.
A Barcelona vaig muntar una botiga d’esports (Rexach / Martí) al carrer Muntaner. De tornada a Palafrugell he fet d’antiquària i després d’investigar durant tres anys a l'Arxiu de Palafrugell vaig publicar, El receptari de l'Elvira “Correu”. La cuina d'una família del 1900 a Palafrugell.
Durant la legislatura 1999 – 2003 vaig entrar a formar part del govern de l'alcalde Frederic Suñer, en dimitir el regidor Enric Gaset el primer any, per ser regidora de Règim Interior, de Patrimoni (arxiu, museu, publicacions), d'Urbanisme i d'Educació. Una extraordinàriament interessant experiència per a mi, amb una dedicació intensa.
Aquests tres últims anys he fet llargues estades a Tamariu, he treballat en l’edició de la revista Vèlit, de tot l'Empordà, i he seguit traduint. He format part de la junta de Joventuts Musicals i presidit el Club de Tennis Palafrugell.
Jo vaig néixer a Palafrugell al carrer Estret, a la casa dels avis Bastons, la que es va enderrocar per enllaçar els carrers Torres Jonama i Begur. Des de molt petita, l'avi Bastons, baster, matalasser i tapisser, i l'avi Bonal, pagès, taper i pescador, que tenia l'estanc a Mont-ras, varen ensenyar-me a estimar el meu poble. Un poble de treballadors de la indústria del suro que ben aviat va pujar al carro del turisme.
La meva família paterna es va interessar sempre per la política. El retrat de Castelar presidia el menjador. I, a l'avi li deien en “Neti”, perquè venerava a Cabrinetti. La família materna es decantava més per l’activitat artística. Els Bastons eren còmics, músics, cantants. Vaig anar a escola a les monges i també a cal mestre Planes.
Gràcies a l’entorn industrial el meu pare exportava suro i es va traslladar amb la família a Ginebra (Suïssa) quan jo tenia 10 anys. Allà vaig poder estudiar llengües modernes, francès, alemany, italià i anglès. Posteriorment vaig fer una immersió al català i al castellà a Barcelona a la Institució Cultural del CICF amb professors com, Espinàs, Triadú, Pi de la Serra, Kirchner, etc. Finalment vaig marxar a Anglaterra per perfeccionar l’anglès a Warwick.
En tornar a Barcelona vaig trobar feina de Bibliotecària mèdica i de traductora a la Fundació Puigvert, Institut d'Urologia de l'Hospital de Sant Pau, que dirigia Esperança Martí.
Quan em vaig casar vaig tornar a la vila i repartia la setmana entre Palafrugell i Barcelona (Castelldefels) amb la família. Vaig començar a negociar amb antiguitats. He tingut quatre fills, família nombrosa, doncs, la Marina, en Daniel, la Caterina i l'Àgata. Ara ja tinc una néta, la Rita.
A Barcelona vaig muntar una botiga d’esports (Rexach / Martí) al carrer Muntaner. De tornada a Palafrugell he fet d’antiquària i després d’investigar durant tres anys a l'Arxiu de Palafrugell vaig publicar, El receptari de l'Elvira “Correu”. La cuina d'una família del 1900 a Palafrugell.
Durant la legislatura 1999 – 2003 vaig entrar a formar part del govern de l'alcalde Frederic Suñer, en dimitir el regidor Enric Gaset el primer any, per ser regidora de Règim Interior, de Patrimoni (arxiu, museu, publicacions), d'Urbanisme i d'Educació. Una extraordinàriament interessant experiència per a mi, amb una dedicació intensa.
Aquests tres últims anys he fet llargues estades a Tamariu, he treballat en l’edició de la revista Vèlit, de tot l'Empordà, i he seguit traduint. He format part de la junta de Joventuts Musicals i presidit el Club de Tennis Palafrugell.
