Ens reunim i escoltem
Fa dies ja que ens reunim amb les associacions. Ara hem encetat les de veïns. A Llofriu no varem poder anar-hi perquè a l'edifici de les escoles hi ha paletes - li convé una bona reforma - però la junta ens va rebre al carrer dels Valls. Tenen nou president. Aquests últims temps els llofriuencs han patit una lluita cruel que és la de la carretera que cal desdoblar. Es va fer per part de l'administració de la pitjor forma possible, plantejant dues opcions quan ja estava decidit la que volien aplicar. La baralla estava servida i amb el pitjor dels mals gustos: precipitació, urgència preelectoral. Per un projecte desmesurat en el cor de l'Empordà petit, un reguitzell d'obstacles, barreres, talussos falsos, pantalles trenca sorolls: un pessebre amb un escalextric al mig. Les al·legacions van tronar, la meva, allavors personal, espontània, astorada, va ser en el sentit de demanar que aturessin aquesta proposta, que replantegessin el projecte més a escala baix empordanesa, que es pugués entrar directament a la via ràpida, que tant si es realitzava per dalt o per baix, es deprimís fins quedar soterrada i que s'hi invertissin els mitjans necessaris. A veure si d'una vegada entèn tothom qui ho ha d'entendre que aquest paisatge ha arribat al límit i que no se'l pot agredir més.
Ojalà es calmi l'esperit de la gent de Llofriu i allà torni a haver-hi aquella trempera que els caracteritza i els fa tan combatius, i puguin seguir sent la millor guinda a Palafrugell. Es queixen del mal manteniment d'alguns camins. Demanen més disciplina urbanística, de tan en tan veuen amb impotència com els creix algún bolet que acaba amb finestres i remolinat. Compta. Qui vigila?
A Llafranc ens vam reunir l'endemà amb els comerciants, els restauradors i hotelers, van organitzar un debat amb tots nosaltres, els caps de llista. Primer les seves demandes, preguntes, els seus suggeriments. Cal escoltar molt. La gent veu que s'està en un moment clau pel turisme, o ens situem en el bon punt o perdem el tren, així de clar. La clau: la nostra qualitat de vida. Cal tenir les idees clares, establir prioritats i governar amb determinació. Hi ha massa desordre al carrer, mobiliari urbà que sembla caigut allà per casualitat, brutícia, manca d'exigència dels deures dels usuaris. Volem desestacionalitzar? doncs no n'hi ha prou amb dir-ho, cal actuar en conseqüència, cal vigilància, neteja, jardineria, horaris, evitar que les places i voreres es transformin en magatzems improvisats de cadires de plàstic, també.
