llegeixo llir entre cards
És un hàbit meu en aixecar-me mirar a internet el correu i als diaris. La columna de Salvador Sostres a L'Avui em té enganxada i si un dia me la perdo l'endemà la recupero. Sobretot m'agrada la manera d'escriure, la seva economia de paraules, com arriba a ser clarivident, provocador, contundent, tendre, emotiu, en una ratlla i sis paraules. Li puc perdonar fins i tot, quan es posava sistemàticament amb les dones, perquè en el fons sempre acabava fent riure, a més ara ja no s'hi posa tant, sembla.
Avui ha escrit sobre Convergència, i he de dir que ell és potser la persona que més m'agrada llegir del tema.
LA DARRERA OPORTUNITAT
Artur Mas ha dit que Convergència reaccionarà amb tota la vehemència possible si el Tribunal Constitucional toca una sola coma de l'Estatut. Després d'haver transitat els camins del pactisme i del possibilisme, i d'haver cregut en la concòrdia com a metàfora de la solució universal, vet aquí que Artur Mas, que es troba davant de la seva darrera oportunitat de poder ser president de la nació, ha clavat l'esperat cop de puny damunt de la taula. A Convergència fa anys que li faltava aquest cop de puny moral, un gest contundent que ens ajudés a alçar els ulls per damunt de l'ombra. No és que tingui cap dubte que Mas sigui no ja el millor polític del moment sinó l'únic que resulta presentable; no és que tingui dubtes que Convergència tingui el millor projecte per construir Catalunya, i de fet i també, vist el que hem de veure, l'únic presentable: però tota idea, tota bona idea necessita la seva força, la seva gesticulació per poder ser defensada. Cal que l'Artur Mas aguanti l'estrebada i els dubtes i les ombres i es mantingui -com sempre- fidel a la seva paraula. I si el Constitucional toca ni una sola coma, a les barricades. I si Esquerra s'amaga i es fa caca, que el país sencer faci la pudor d'aquesta caca. Davant del desànim que aquest govern de sòrdids funcionaris postsoviètics està creant, cal algú que parli clar, cal un referent, un galió indiscutible que marqui un rumb clar i que no tingui por de les onades. Catalunya necessita projectar enfora la profunda decepció d'ara i tornar-la esperança. Esperem de l'Artur Mas que sigui el líder emergent d'una nació que múltiples renúncies han anat desdentegant. Esperem que l'Artur Mas entengui ben clarament que no només es tracta de la seva darrera oportunitat sinó de la darrera oportunitat dels catalans.
