Carme Bonal

Era la de Silveri Garrell. Vaig veure'l acostar-se pel mig de la plaça fins a la nostra parada. Un barbut de pel grisós amb la mà estirada que va atravessar la barrera de roses darrera la que m'havia assegut una estona, amb en Lluís i en Carles; una estona camuflada del tràfec de roses vermelles i punts de llibre. En Silveri és l'internauta que em va contactar primer a la xarxa i ahir vam poder desitjar-nos un feliç dia de Sant Jordi amb una encaixada de mans. És emoció cibernètica l'abraçada d'internautes. Ara ho sé. A redera hi ha un home de carn i os, i sovint porta barba.

No vaig trobar els dos llibres que em volia comprar i que encarregaré: Desarmant la meva biblioteca de Walter Benjamin, i La biblioteca de nit, d'Alberto Manguel. Com veus aquest any vull ser monotemàtica.
He rebut les notícies de l'Enric Dillet "el número 4 de la llista". Va sortir d'Anglaterra amb la resta de l'equip,van passar a Alemanya i ara han arribat a prop de Viena a Austria. Aniran aquest mes a través d'una dotzena de països per fer-hi la presentació d'un cotxe flamant i de gran cilindrada. No vull fer publicitat, però, el cotxe és de marca anglesa. Estem en contacte i ell viu d'a prop, gràcies al correu, i de tan lluny, en la distància quilomètrica, la nostra campanya. Està molt il·lusionat, com tots nosaltres.

La xocolata desfeta del diumenge va ser boníssima, espessa i negra com la millor. Vam fer una foto del grup sota l'arc de la muralla de plaça. Només hi van faltar l'Albert, en Joan, en Luca, la Margarita i l'Elisa, a més de l'Enric, és clar. El fotògraf jugarà amb el photoshop.