FRANÇA l'esperança
Avui en Sostres m'ha tornat a agradar. S'ha de baixar i tocar de peus a terra. França ho fa.
La nostra esperança
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
Malraux diu que França és més ella mateixa quan és portadora d'una part de l'esperança del món. Bé, França porta des d'ahir una part de l'esperança del món havent escollit un president de pensament fort, nacionalista, conservador i defensor dels valors d'Occident. Un president que dóna la benvinguda a qualsevol immigrant que arribi a França a fer-la més gran amb bona conducta i treball, però que serà implacable amb els qui vulguin desnaturalitzar-la, devaluar-la o destruir-la. Potser si això a Catalunya ho haguéssim tingut clar abans, potser si haguéssim tingut clar abans que el nacionalisme no és un pecat sinó un orgull i que el premi no són els immigrants sinó la pàtria que els acull, i que per descomptat són els que arriben els que s'han d'adaptar a les normes, a l'idioma i als costums del lloc i no pas el lloc qui s'ha de transformar per atendre'ls. Potser, potser a Catalunya ens hauria anat millor si haguéssim tingut clar que la llibertat no és que a les escoles públiques els nens puguin estudiar en castellà; i que no és cosmopolitisme sinó pur provincianisme renunciar a tu mateix perquè els altres t'entenguin, o et comprin, o vinguin a passar els estius a les teves platges. "I perquè l'arbre no fruita sense arrels, així nosaltres busquem el nostre dret a ser. El nostre vell camí i l'únic que ens permet d'entrar a l'univers". Ahir a França va guanyar aquest coratge, aquest orgull de pertinença. Ahir a França va guanyar una idea de llibertat i de grandesa vinculada a tants anys d'història i a sentir-se hereus d'aquesta història. L'honor d'aquesta història i el deure de continuar-la. Per això França és portadora des d'ahir d'una part de l'esperança del món havent escollit un president que vol les estrelles. La nostra esperança, per exemple.
La nostra esperança
Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com
Malraux diu que França és més ella mateixa quan és portadora d'una part de l'esperança del món. Bé, França porta des d'ahir una part de l'esperança del món havent escollit un president de pensament fort, nacionalista, conservador i defensor dels valors d'Occident. Un president que dóna la benvinguda a qualsevol immigrant que arribi a França a fer-la més gran amb bona conducta i treball, però que serà implacable amb els qui vulguin desnaturalitzar-la, devaluar-la o destruir-la. Potser si això a Catalunya ho haguéssim tingut clar abans, potser si haguéssim tingut clar abans que el nacionalisme no és un pecat sinó un orgull i que el premi no són els immigrants sinó la pàtria que els acull, i que per descomptat són els que arriben els que s'han d'adaptar a les normes, a l'idioma i als costums del lloc i no pas el lloc qui s'ha de transformar per atendre'ls. Potser, potser a Catalunya ens hauria anat millor si haguéssim tingut clar que la llibertat no és que a les escoles públiques els nens puguin estudiar en castellà; i que no és cosmopolitisme sinó pur provincianisme renunciar a tu mateix perquè els altres t'entenguin, o et comprin, o vinguin a passar els estius a les teves platges. "I perquè l'arbre no fruita sense arrels, així nosaltres busquem el nostre dret a ser. El nostre vell camí i l'únic que ens permet d'entrar a l'univers". Ahir a França va guanyar aquest coratge, aquest orgull de pertinença. Ahir a França va guanyar una idea de llibertat i de grandesa vinculada a tants anys d'història i a sentir-se hereus d'aquesta història. L'honor d'aquesta història i el deure de continuar-la. Per això França és portadora des d'ahir d'una part de l'esperança del món havent escollit un president que vol les estrelles. La nostra esperança, per exemple.
